Lectura optativa:

-Títol: Aladdin
-Autor/a: Ruth Hobart
-Il·lustrador: Tullia Masinari
-Editorial: Vicens Vives
-Pàgines: 21
-Idioma: anglés
-Resum: Tracta sobre un mag que volia una llàntia màgica, però ell no podia conseguir-la, ja que estava dins d'una cova xicoteta. Aleshores, quan anà a Xina, va veure un xiquet molt prim venent pa. Se l'emportà a la cova i va fer que entrara . Aquest xiquet anomenat Aladí, una vegada dins de la cova va trobar la llàntia en un jardí màgic, davall d'un arbre. L'agafà i quan tornà a l'eixida es donà compte que la porta estava tancada i el mag anat molt lluny.
Només estava Aladí en la cova en la cova i com s'adonà que el llum estava brut començà a fregar-la per a rentar-lo i de sobte... aparegue un geni!! Aquest li va concedir el desig de tornar a casa amb la seua mare. Aquests dos varen desitjar diners i moltes joies per a no tornar ser pobres mai més i el geni se'ls va concedir.
Al cap del temps, Aladí estava casat amb una preciosa princesa i vivien junts en un palau. Un dia va vindre un senyor el qual canviava els llums vells per nous y la dona d'Aladí pensà que seria una sorpresa per Aladí canviar el seu llum vell per un nou,però fou una equivocació perquè l'home era el mag d'anys passats.
Aquest va desitjar que els portaren a un país molt llunyà. Ara estaven en el desert. Però Aladí va tindre una gran idea. Li varen posar una poció en la beguda i el mag es va adormir. Aleshores aquests varen agafar el llum per a tornar a casa.
Quan tornaren l'Emperador es va posar tan alegre que varen celebrar una festa.

Ací sóc:

Un carrer roman etern,
farcit de branques,
despulles de fred.
Esmicolats somriures de lluna
se'm despengen als ulls.

Ací sóc, on potser no voldria.
Reduint al món a una esvaïda esperança
que ja ni futur escriu.
Ací em quede.

De les mans em cauen
somnis que no sé dir,
arena feta aigua,
llum que m'encén la pell.

Mª Carme Sàez




-Pense que M. Carme Sàez, amb l'anterior poema, intenta expressar un sentiment que nota dins del seu cos, tristesa. Jo pense que és així perquè els versos interpreten dolor d'haver perdut a algú com per exemple: diu que ara els carrers són eterns i solitaris; ja no té cap esperança; que no pensa en el futur ja que el veu impossible;també diu que no ha pogut, ni podrà complir els seus somnis...


-A banda de parlar del que em sembla que vol expressar el poema, també vull parlar sobre el recital de poesia, al qual va acudir M. Carme Sàez i el seu acompanyant. Em va parèixer, per una part avorrit, perquè no estic acostumada a escoltar poesia i tampoc m'interessa molt, ja que és el gènere literari que menys m'agrada; però, per altra banda, em va parèixer interessant, sobre tot quan van recitar el poema que tractava sobre l'arbre vell, perquè vaig notar que entenia el que deia i va ser el poema que més em va agradar. També m'agradà la musiqueta que posava d'acompanyament, ja que donava un ambient perfecte per a eixos poemes.


Ja no he de dir res més. M'agradaria que donareu la vostra opinió sobre el meu text.